L’etiquetatge en català o en les altres llengües que no siguin l’espanyol (dic espanyol i no castellà ja que es l’ idioma oficial d’ Espanya, la cooficialitat del català és una pantomima) sempre ha causat molta polèmica a Espanya. Sembla que demanar que en un petit espai, s’inclogui també la teva llengua, així com també s’inclou l’anglès, l’italià, el francès, l’alemany, el grec, el danès, el finés, l’àrab, el xinés, el japonès, etc. (encara que sembli increïble m’he trobat un producte amb tots aquests idiomes) és el pitjor delicte de tots. Sembla que etiquetar també en català vol dir prohibir tot aquets idiomes i sobre tot prohibir l’espanyol. Es una mica incoherent sobre tot quan veus com aquesta mateixa gent queixant-se del fet que certs productes no estiguin etiquetats en espanyol, els perfums francesos per exemple. Sempre penso en tot plegat quan em passejo entre els prestatge del Caprabo (ara amb Eroski). Per això sempre intento escollir productes que estiguin etiquetats també en català, la varietat no és tota la que m’agradaria però se que així sóc coherent amb el que penso. Molta gent ha volgut comparar aquesta elecció amb el boicot que s’ha fet a Espanya als productes catalans, sobre tot al cava. Es clar que s’obliden del fet de que jo no discrimino al productes segons qui els fa o d’ on provenen com fan ells. Ells discriminen els productes perquè son catalans, jo discrimino els productes que no estan etiquetats en català, tan me fa si venen de Murcia, Madrid o de La Xina “Comunista”.
La coherència amb els meus plantejaments moltes vegades m’ha portat a eleccions complicades (complicades perquè nosaltres solament hem de fer-les, és el que té no tenir un estat). Moltes vegades m’he trobat en el problema de escollir entre el producte d’una marca específica que no etiqueta en català però que trobo que fan bons productes o una empresa que etiqueta en català però que no ofereix tanta qualitat (que no vol dir que siguin dolents). Es clar que sempre prefereixo la segona opció, la lluita sempre implica una mena de sacrifici que em d’assumir amb alegria. Afortunadament els productes que normalment estan etiquetats en català són productes de la terra, de fet en el supermercat Eroski (que tenen tota la seva marca blanca etiquetada en català, gallec i euskera) tenen aquest productes marcats amb un cartellet que diu “productes de Catalunya” i que porta una senyera. D’aquesta manera contribueixes amb la llengua i de retruc amb la gent que fa el seus productes no tan sol amb un sentit comercial, sinó també amb una relació amb la seva terra que és també la nostra.
Per a tota la gent que busca per al seu negoci productors que etiqueten en català hi ha l’ ADEC, una associació que recull tots aquells productors industrials, agraris, d’aliments etc que etiqueten en català. Tenen una pagina web molt interessant i útil , www.adec.cat on trobareu la informació de totes aquestes empreses.
Aquestes lluites encara que petites són tan decisives com les més grans i vistoses (manifestacions, referèndums, accions reivindicatives). Son aquestes lluites , en les que sacrifiquem la comoditat, les que fan diferència entre una persona compromesa amb Catalunya i una persona catalana, aquelles que en Jordi Pujol, en busca de vots, definia com a tota persona que treballa i viu a Catalunya.
Entrades
