EL DNI

“En el meu DNI posa el que m’obliga no el que jo sóc”. Es el que li vaig contestar a una persona que ,quan es va adonar de que era independentista (si li deia que era vernaclista poca cosa hauria entès) ,em va interpel•lar sobre temes diversos acabant sempre tots els seus arguments amb la mateixa frase – però en el teu DNI posa España i per tant ets espanyol. Esta resposta és una de les més recurrent en fòrums, en blocs, en discussions cara a cara i en molts altres llocs reals o virtuals en el que es poden intercanviar opinions. Es una resposta que amaga, una falta d’arguments, és un “victòria” en fals per al que la fa servir, ja que pensa, importa poc el que diguis i la veritat dels teus arguments al final guanyo jo. Demostra també certa por, ja que es troba davant d’una persona que amenaça la seva concepció del món, el i tot el seu voltant eren un lloc segur, el és espanyol, viu a Espanya, parla espanyol com tots els espanyols, i pot diferenciar clarament entre els espanyols i els immigrants, però ara es troba davant d’una persona que li diu, jo no sóc espanyol, no sóc a Espanya (en el cas de que la discussió sigui a Catalunya) i l’espanyol no es la meva llengua i no és un immigrant, es un dels que ell sempre a considerat com a espanyols, com ell. Es tan fort per a ell que no pot veure me enllà d’aquesta por i davant d’arguments coherents l’única cosa amb la que es pot justificar és que al final del dia la llei ens obliga a ser espanyols així que mai amenaçarem la seva concepció del món.
Es cert que les lleis son obligacions, però la seva essència no es basa en el que decideix la majoria, com molt demòcrates ingenus pensen, sinó simplement en el poder punitiu de l’estat, es a dir en el monopoli de la violència que aquest té. L’estatut és un cas paradigmàtic, la majoria dels catalans podem dir que som una nació (i en som) però l’estat espanyol sempre exercirà el seu monopoli de la violència i per més majoria que hi hagi mai és podrà fixar això en un document. Les lleis no versen sobre el que decideix la majoria, sinó sobre la violència, sobre el poder punitiu, son el reflex d’aquest poder, allò de les majories és només una part, una excusa. Aquest sistema ens envolta i és reflexa de moltes maneres, unes mes violentes i altres no tant, una d’aquestes manifestacions és el DNI. Però on és troba la violència en aquest cas? Molt simple, si no tens DNI no pots gaudir de molt serveis , encara que tu també els paguis (considerant el dèficit de l’estat espanyol envers Catalunya podem dir que els paguem inclòs amb sobrepreu). La violència no es troba en el DNI en si sinó en tot el que pot comportar no portar-lo. En aquest cas no importa el que senti, pensi o voti la majoria, ja que no es tracta sobre les majories sinó sobre la violència. L’espanyol que fa servir aquest argument bàsicament diu, no cal ni que intenti pensar en els teus arguments, al final del dia, el monopoli de la violència el tinc jo (o millor dit la meva concepció del món que és la que mana l’estat).
I que podem contestar nosaltres davant d’aquest tipus d’argument? Doncs tenim moltes respostes, unes mes correctes que d’altres. L’explicació anterior es fa molt feixuga però sempre podem optar per una versió reduïda, - “el DNI posa el que m’obliga la llei però mai posarà el que veritablement sóc” , aquest seria un exemple. També podem recorre al fet de que avui el DNI no és més que una identificació administrativa, com s’explica doncs que una persona que va viure tota la seva vida al Brasil, que no sap parlar italià , que sap de l’ història d’ Itàlia el mateix que qualsevol no Italià, i que de cap manera es considera italià, tingui un DNI italià. Es clar que aquest noi te avis italians, però el què vull dir amb això és que el DNI no necessariament reflexa el que hi ha sinó el que llei diu que hi ha, i així tornem al primer concepte, encara que en un altre sentit.
Si alguna persona fa servir aquest concepte hem d’entendre sempre que estem davant d’una persona que no té arguments suficients, per falta d’educació o intel•ligència, i que sent por de l’amenaça que representa la nostra visió del món, que és necessària en aquest cas tota la nostra educació per què entengui que no som cap amenaça i que tenim dret a ser (catalans) tan com ell (espanyol) . En cap moment hem d’utilitzar la violència, en aquest cas verbal, ni alçar la veu, ja que estaríem fent el mateix que fan las seves lleis, hem d’actuar com predicava el gran filòsof Ramon Llull i intentar “convertir” el seu pensament mitjançant la paraula i els arguments clars ,en definitiva mitjançant l’educació.